Les nostres pre-alevins de bàsquet avui han guanyat 43 a 32 al Escolapis Sarrià.
Vam sortir endolladíssimes amb un 15 a 0 al primer període, i això que el partit d'anada vam perdre de 4 punts. Gràcies a aquesta renda de punts, hem pogut anar conservant el resultat fins a l'últim període, on elles han intentat remuntar, però tan sols han pogut anotar un parell de cistelles més que les nostres.
La victòria ens ofereix la possibilitat d'acabar segones a la classificació per darrere d'elles, a falta d'un partit. Tot i així, ha sigut una fita important superar el basquet-average en contra que teníem contra elles.
M'agradaria aprofitar l'avinentesa per fer una menció personal, segurament en el que ha sigut el meu últim partit a l'escola com a entrenador del Sant Miquel, després de portar molts clubs federats, us ben asseguro que serà l'acomiadament més emotiu dels 10 anys que porto al bàsquet.
Els pares heu sigut el recolzament perfecte, amb la vostra actitud estic molt segur que aquestes jugadores arribaran, si més no, a ser grans persones, que és el nostre primer objectiu, i segon grans jugadores.
A les jugadores els hi he d'agrair tants moments bons, i tant pocs de dolents, durant l'any i mig que fa que les conec, per molt que us digui petites, SOU I SEREU ENORMES!
Per últim agrair al col·legi i en especial al Antonio Aragón la seva confiança en mi, i la seva ajuda incondicional per a que aquest equip segueixi essent especial. Si mai prenc la decisió de tornar a Barcelona, serà el primer lloc on trucaré.
1 comentari:
Para nosotros también será muy triste dejar de contar con un GRAN ENTRENADOR...y sobretodo...UN BUEN AMIGO....
Publica un comentari a l'entrada