diumenge, 20 de maig del 2012

Gran partit i... CAMPIONS!

Dissabte 19 de maig, 12 del migdia, Col·legi Sant Miquel. El dia, l'hora i el lloc d'inici del partit més intens, més emocionant i amb més en joc que l'equip benjamí de futbol hem tingut fins ara en la nostra curta història de vida.

Jugàvem contra l'escola Casp, eren els líders amb 19 punts i nosaltres segons amb 18. Hem estat tota la lliga els dos equips al capdamunt de la classificació. Tots n'érem conscients que guanyar aquell partit implicava accedir a un partit festiu de cloenda molt maco.Tots en teniem moltes ganes.

Aquestes ganes es van fer ja presents a l'escalfament, intens des del primer segon. Era la prèvia d'un gran partit. Puntualment a les 12 va començar. Nosaltres sortíem amb un rombe, que hem estat treballant últimament, amb en Ramón de tanca, el Victor i el Jon d'ales i l'Adrian en punta de pivot. El Nacho de Merlo defensava la porteria amb molt orgull i ganes. El partit va començar amb un tanteig entre els dos equips, fins que cap al minut 5 el Casp es va posar per davant amb un potent xut des de fora l'àrea. No vam decaure i vam seguir buscant la porteria rival en repetides ocasions fins que l'Adri va empènyer la pilota al fons de la xarxa desprès d'uina centrada d'en Jon des de la banda. El primer quart va acabar. Al segon quart els dos equips vam sortir a buscar el segon gol tot i que sempre mantenint la defensa ben atenta per no rebre cap gol. La nostra porteria estava defensada per un quadrat ben maco format per l'Alex i el Dani darrere i en Max i en Pau davant. Vam buscar la porteria mentre en Nacho seguia fent grans aturades. Aquest intercanvi d'ocasions del segon quart sense encert de cara a porteria per part dels dos equips va provocar marxar al descans amb un empat just al marcador a 1 gol. 

El descans va ser curt, va servir per descansar i veure un glop d'aigua. Ni estavem dintre ni fora, quedaven 20 minuts, tot estava per fer i tot era possible. Els nens n'eren conscients...

Nacho a la porteria, Ramon i Victor darrere i Sergi i Cesc davant eren els encarregats d'encarrilar el partit. En tercer quart no va començar gaire bé, ja que una pèrdua de pilota al minut 2 va provocar un gol en contra, era el 1-2. Qualsevol error en aquest tipus de partits es paga car, molt car. Tot i això no vam decaure. Vam seguir lliutant i lluitant fins que en una jugada l'àrbitre va xiular una falta favorable al nostre favor. Era una bona posició, al costat de la paret de batxillerat i xutàvem contra la porteria de les cases. En Ramón em va mirar, jo sense dir-li res li vaig donar l'ok amb una mirada de complicitat. Va agafar les tres passes típiques de carrera i va llançar un gran xut a l'escaire dreta de la porteria. Tothom va flipar amb el golas d'en Ramón que va provocar de crits "Ramon, Ramon..." entre el públic. Va arribar el final del tercer quart. Quedaven 10 minuts i tan sols havíem de fer un gol, sense encaixar-ne cap. Els encarregats de fer aquesta feina van ser d'entrada en Victor i l'Alex Ayala darrere i el Jon i en Pau davant. Vam començar a tope, però molt esbojarrats que va provocar una desorganització col·lectiva que ens va costar un gol en contra. Vaig demanar un temps mort. El missatge va ser clar i concís. "- Nois, recuperem la nostra posició del quadrat, juguen darrere alex i Victor, davant Sergi i Jon. Queden 6 minuts i hem de fer 2 gols. Ho hem fet i sé que ho farem. Som-hi que vosaltres podeu". Dit i fet, van sortir endolladíssims i a la següent jugada en Jon va marcar l'empat. Desprès d'una magnífica jugada col·lectiva en Sergi va enviar al fons de la porteria la pilota, desprès d'executar un xut des de fora l'àrea. Quedaven 4 minuts i haviem de resistir com fos. En Ramón va sortir per defensar com fos amb el seu cos la porteria. En Nacho va seguir fent grans aturades. Els segons passaven i ells no marcaven. Estàvem molt nerviosos, érem conscients del que estàvem a punt d'aconseguir. Desprès d'uns minuts de defensa agònica l'àrbitre va fer sonar el xiulet i l'eufòria es va desfermar. Tots estàvem molt contents.

Ens vam fer una fotografia i els nens es van començar a mantejar entre ells. Els rivals estaven desolats, havien fet un gran partit. 

Estic molt content, molt content d'haver viscut aquest partit amb tots i cada un d'aquests jugadors. TOTS hem aconseguit aquest èxit, cadascú aportant el millor de cadascú. Va ser gran partit.

MOLTES FELICITATS A TOTS!!!

Una forta abraçada,
Xavi Angerri

2 comentaris:

Antonio ha dit...

MOLTES FELICITATS de part dels responsables dels esports CSM per jugadors i tècnic...això ens demostra que amb dedicació, il.lusió, esforç i compromis es poden assolir grans fites...A seguir per aquest camí que és el que ens agrada a tothom...

Cristina, mare del Sergi ha dit...

Els pares ho vam patir,vam gaudir i ens vam emocionar veient tot l´esforç, les ganes i la il.lusió que hi veu possar i sobretot per lo grans que us esteu fent com équip! L´enhorabona nois i moltes felicitats, Xavi a tu també i gràcies per tot