Dissabte passat vam visitar la impredictible pista del Sant Andreu, un equip que sempre juga molt bé a aquest esport i ofereix notable resistència.
L'escenari inicial no era el millor possible, ja que anàvem amb els efectius comptats, tot just per completar una alineació i fer un parell de canvis. Ara bé, el nou aleví, el de les darreres jornades, el que hi va a totes, va tornar a sorgir.
Buidatge físic i empenta actitudinal per endur-se els tres primers quarts. L'excepcionalitat de la combinació d'alineacions, sumada al cansament físic, es va traslladar en un joc menys lluit del que és habitual. Ara bé, a base de granota de feina i mànigues arromangades, es va acabar solucionant. Al quart s'acabaria pagant tot l'esforç físic i intensitat, per acabar perdent-lo per la mínima. Resultat final: victòria 1 a 3.
Buidatge físic i empenta actitudinal per endur-se els tres primers quarts. L'excepcionalitat de la combinació d'alineacions, sumada al cansament físic, es va traslladar en un joc menys lluit del que és habitual. Ara bé, a base de granota de feina i mànigues arromangades, es va acabar solucionant. Al quart s'acabaria pagant tot l'esforç físic i intensitat, per acabar perdent-lo per la mínima. Resultat final: victòria 1 a 3.
Aquesta setmana, doble jornada en divendres. És possible somniar amb la quarta plaça de la taula classificatòria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada