dimarts, 15 de desembre de 2015

Les noves síndromes infantils

Temes de Reflexions......

Les noves síndromes infantils

dineroinfantilEls canvis socials, l’estrès, la tecnologia, la televisió i els nous models de família han provocat conflictes familiars que afecten a l’educació dels fills. Aquestes són algunes de les síndromes noves que els metges han detectat i catalogat en els últims anys.

Nens clau

A l’Estat Espanyol uns 350.000 menors entre 6 i 14 anys passen totes les tardes sols a casa i 70.000 sopen sense els seus pares.
Símptomes: Els nens no estan a casa quan arriben de l’escola. Són la “generació clau” i des de petits la porten penjada al coll. No tenne ningú que els controli si brenen o fan els deures, però tampoc ningú que els ajudi, o que els pugui escoltar els seus problemes i també èxits.
Dignòstic: Estan acostumats a estar sols i a fer el que volen, per tant quan estan amb els seus pares no obeeixen i quan creixen és difícil que acceptin l’autoritat.
Què fer?: Substituir quantitat per qualitat. Encara que s’estigui cansat cal preguntar als fills com han passat el dia i interessar-se pels seus deures. Cal fer plans junts, per exemple de cap de setmana.

Peter Pan

Molts pares han passat de l’autoritarisme a la sobreprotecció i a la “por al trauma” si se’ls renya o se’ls castiga.
Símptomes: Els nens no es responsabilitzen dels seus actes, no saben afrontar els problemes i busquen altres persones perquè els solucionin. No són autosuficients i solen tenir una personalitat dèbil i molts dubtes a l’hora de prendre decisions.
Dignòstic: Quan creixen tarden a marxar de casa i són immadurs emocionalment. Quan són adults no se senten amb la capacitat d’assumir responsabilitats.
Què fer?: Cal ajudar als fills a ser autònoms, donar responsabilitats a cada edat, estimular-los i confiar en ells.

Porta giratòria

Alguns pares intenten portar amb normalitat un divorci i presenten a les seves noves parelles als fills a l’inici de la relació.
Símptomes: Els nens s’acostumen a veure entrar i sortir de les seves vides les parelles dels seus pares, com en una porta giratòria.
Dignòstic: Els fills es distancien emocionalment i no creen lligams afectius. No volen agafar estima a ningú pel perill que també marxi. La manca d’estabilitat pot afectar les seves vides afectives adultes.
Què fer?: No involucrar a les parelles dels pares en la vida del nen mentre no sigui una relació estable. Mantenir la relació entre el mare i la mare, encara que estiguin separats, per donar-los estabilitat.

Nens, ho vull tot

Tot i la crisi, els nens d’avui en dia s’han criat amb abundànci.
Símptomes: Ja no aprofiten roba dels seus germans sinó que estrenen tot i tenen més jocs dels que poden utilitzar.
Dignòstic: Són incapaços d’aguantar-se quan una cosa no la poden tenir, ho volen tot i immediatament, i si no ho tenen s’enfaden. Quan aconsegueixen alguna cosa els deixa d’interessar. No diferencien entre el que els ve de gust i el que necessiten. No valoren les coses.
Què fer?: Dosificar regals i no compensar amb objectes la manca d’estima o de temps. Fer que comparteixin tot el que tenen amb altres nens. Quan demanin alguna cosa que no els és necessària fer que col·laborin amb la seva paga o fer-los saber el valor del diner.

Estrès abans de temps

Escola, futbol, anglès, música…Molts nens realitzen tantes activitats programades que no tenen temps lliure per jugar.
Símptomes: Estan irritables, cansats i dormen malament. La seva jornada pot arribar a ser més estressant que qualsevol treballador.
Diagnòstic:Molts pares els apunten a classes perquè no estiguin sols a casa, però els nens se senten asfixiats i pateixen perquè tenen por de no estar a l’alçada del que s’espera d’ells.
Què fer?: Escollir bé les activitats. Compaginar les que són educatives, com els idiomes, amb les que realment els agradin. Deixar temps lliure al nen per jugar.

Síndrome de l’emperador.

Avui en dia els fills són els reis de la casa. La vida de tota la família gira al voltant d’ells i són els qui decideixen què es menja, on es va de vacances i quan i com es fan les csoes.
Símptomes: Són nens que estan costumats a fer la seva i quan no els ho donen s’enfaden.
Diagnòstic: Si s’acostumen a cer el centre, quan creixen i la família és substituïda per amics que no sempre fan el que diuen, no sabe com fer front a la nova situació i es frustren. A curt plaç són feliços però es tornen egoïstes i poden tenir problemes de sociabilització.
Què fer?: És important que el nen se senti estimat i segur, però també que aprengui a acceptar les coses que no li agraden. El NO també els ajuda a créixer.

Incomunicació

Mai els nens s’han comunicat tant amb tant gent que gairebé no coneixen i al mateix temps es relacionen molt poc amb el seu entorn.
Símptomes: Al cotxe ja no es canta ni es juga, ara cadascú està enganxat a un videojoc i a l’hora de sopar la televisió ha substituït el diàleg.
Diagnòstic: La falta de diàleg impedeix saber el que pensen, com es senten i si necessiten alguna cosa.
Què fer?: Afavorir el contacte social i limitar les hores de televisió i oridnador. Afavorir les activitats a l’aire lliure amb propostes atractives. Aprofitar els sopars per parlar i explicar com ha anat el dia. A vegades els adults donem mal exemple i preferim veure les notícies a parlar amb la família.